Context i problemàtica

L’àrea del Fouladou pertany a la regió natural de l’Alta-Casamance, al Departament de Kolda de la regió administratitva que porta el mateix nom.

En total en aquesta àrea (entre les ciutats de Kolda i  Velingara aproximadament), pot haver una població al voltant de 75.000 persones.

El municipi de Mampatim i pobles annexes compta amb unes 17.500 persones on més del 50% té menys de 20 anys.

La taxa d’escolarització del sector es del 50 %, el 32 % dels alumnes que acaben el nivell del certificat d’estudis primaris no torna a l’escola, altres fins i tot abans.

La majoria dels alumnes van a l’escola sense l’esperit de voler progressar en la formació intel·lectual, molts pensen que l’essencial és saber llegir i escriure. Així doncs, deixen l’escola per buscar una activitat econòmica que pugui satisfer les seves necessitats ràpidament:  sovint explotació recursos naturals (tala il·legal per comerç de fusta).

La fusta i el bambú es poden considerar com la riquesa natural de la zona.

Els joves no escolaritzats del sector, un 8%, són obrers : pastors, fabricants d’objectes de bambú. Un bon nombre emigra cada any, perquè tenen tendència a anar a buscar fora, a altres regions del Senegal i a l’estranger, una millor situació laboral. Per això, el fracàs escolar és molt fort i el nivell intel·lectual es manté molt baix.

En aquest indret l’activitat agrícola esdevé generalment molt difícil durant la estació seca, especialment a causa de la mancança d’aigua i de la gran dificultat per extreure-la de la capa freàtica de la superfície que es troba a molta profunditat.

Jovent cap a l’escola

 

Problema fonamental:

L’educació i la formació per un desenvolupament integral més efectiu de la població d’aquesta zona del Fouladou en general i de la seva joventut autòctona en particular.

Les causes són:

-En general, la deficient obertura de la societat de la zona al progrés general del país

-La mentalitat de la població que es limita al mínim per a sobreviure sense massa previsió pel futur.

-L’interès només de la població i dels joves en particular a les activitats per obtenir un benefici econòmic immediat encara que sigui puntual.

-La manca d’educació de base dels infants i dels joves per poder progressar

-L’insuficient, sinó inexistent, preparació professional dels joves per engrescar-se en activitats pel desenvolupament social i econòmic de les famílies i de la societat en general.

-La manca d’estructures de reflexió, de formació i d’ajuda a la inserció dels joves en el seu propi mitjà de vida.

-La inexistència també d’espais i d’estructures per l’agrupament, la promoció i també per l’esbarjo, en el propi mitjà de vida, pels infants i sobretot pels joves que necessiten un espai per trobar-se i impulsar projectes que desenvolupin el seu entorn.

-La població continua pobra i sovint sense el que és essencial i necessari per viure dignament : allotjament, alimentació…

-La dependència molt estesa de l’exterior, d’estructures d’ajuda i dels originaris d’aquí que viuen a l’exterior i que aporten diners per les necessitats més elementals per a la vida normal de les seves famílies i pel progrés, menys, de la població en general.

-El manteniment de certs costums ancestrals que discriminen certs grups socials, en particular les dones.

-La lentitud, comparant amb altres zones del país, de l’evolució del progrés cultural i intel·lectual dels infants i dels joves.

-L’èxode rural dels joves.

 

Sala pel jovent a Mampatim (casi en runes)

Per què actuar a Mampatim? un centre socioeducatiu per a infants i joves?

Així ho expliquem al projecte redactat…

 

És necessari fer encara un gran treball de sensibilització, d’animació i també de formació pel tal de despertar i animar en la població, sobretot jove, les ganes de progressar cap a una vida més digne. L’interès ha de recaure més cap a la recerca d’un futur millor pels infants i els joves que no pas a instal·lar-se en una manera de viure més aviat passiva.

La població jove s’ha d’apropiar les iniciatives per un desenvolupament integral del seu mitjà de vida. Han d’estar oberts a la formació i ser pacients; i no pas voler dedicar-se només a activitats de rendiment immediat i passatger sense pensar en un futur més estable i profitós pel qual s’han de preparar.

En el propi mitjà de vida la joventut s’hi ha de trobar bé i satisfeta. És legítim d’aspirar a tenir estructures que facilitin el benestar i el lleure, que puguin evitar d’alguna manera la tendència cap a la ganduleria, la beguda, la droga…

Es joves ha de trobar també en el mitjà de vida els mitjans necessaris per a la pròpia formació professional. L’experiència pràctica pot motivar à dedicar-se a oficis i empreses que bé poden satisfer els desitjos d’una vida millor per a les famílies.

És molt important de promocionar el desenvolupament social de la població, sobretot dels joves, mitjançant la participació activa, així com l’apropiació dels mitjans posats en pràctica per aquesta finalitat.

Les estructures que s’han d’organitzar han de tenir aquesta orientació si es vol que tinguin continuïtat i estabilitat permanent.