Bhimpheedi, Nepal i el terratrèmol

Bhimphedi és un municipi d’uns 6.000 habitants localitzat en la zona de muntanya mitja o siwali (entre 1.500 i 2.500m), a una altitud de 1.150 metres i a uns 60 kilòmetres al sud de Katmandú (la capital de Nepal). Es troba situat a la serralada del Mahabarat, al fons d’una vall per la que hi passen dos rius, el Lamo Khola pel nord i el Rapati Khola pel sud. Es una de les viles històriques del districte de Makwanpur, a la zona de Narayani a la regió Central de Nepal. La capital del districte és Hetauda, situada a 20 km al sud de Bhimphedi.

Fins 1956 aquesta vila era un important lloc de pas cap a la vall de Katmandú des de la Índia.

Després de la construcció de la carretera de Bhainse – Katmandú i el posterior trasllat a Hetauda de la capçalera del districte aquesta vila va començar un progressiu declivi com a nucli comercial, a la vegada que l’economia dels seus habitants també es va ensorrar significativament reduint les oportunitats de desenvolupament ja de per si escasses en la major part del Nepal.

Aquesta situació també va portar a la població a explotar la muntanya de la zona nord-est de Mahabarat per utilitzar-la per a conreus en detriment del bosc. L’antic bosc espès i ple de flora i fauna ha anat desapareixent per donar pas a una zona de cultiu. Aquesta desforestació agreuja els problemes d’esllavissaments que van començar l’any 1954 amb les pluges monsòniques, les quals van fer desaparèixer alguns petits nuclis de població, entre ells Dhorsing, i afectant greument les comunicacions per la carretera que va a Hetauda. Ningú, ni les autoritats locals ni el govern central van prendre iniciatives per evitar aquesta degradació de l’ecosistema i crear una sortida sostenible per a la regió.

Des de fa pocs anys, s’ha obert una nova carretera que comunica Katmandú amb Bhimphedi, que segueix el mateix camí que el que es feia antigament. La pista està asfaltada pràcticament en la seva totalitat, el que permet que es pugui fer el recorregut en vehicle en menys de tres hores.

Nepal és un país extremadament subdesenvolupat, està considerat com un dels països menys desenvolupats i dels mes pobres del món segons informe de Nacions Unides, no obstant es dóna la paradoxa de posseir un gran potencial no explotat, per exemple en energia hidroelèctrica a causa de rebre el gran cabal del vessant sud de la serralada de l’Himàlaia.

Part de la raó d’aquesta situació té a veure amb l’entorn sociopolític i geogràfic en el qual es troba immers, d’una banda Nepal és un país molt petit situat geogràficament entre dos gegants, l’Índia i el Tibet (Xina) dels quals depèn en una gran part de subministraments com el petroli, el qual és subministrat amb escassetat.

D’altra banda una convulsa situació política del país ha estat influint en el retard econòmic i de desenvolupament, no cal oblidar que el Nepal està sortint d’una etapa de guerrilla que ha durat deu anys. En l’actualitat el seu govern interí està debatent per poder elaborar una nova Constitució que satisfaci a totes les forces polítiques presents i que representi els anhels i les esperances del poble nepalès.

Aquests i altres factors han frenant el desenvolupament del Nepal i han provocat que s’hagi anat quedant endarrerit respecte del seu entorn , i que avui amb els seus 27 milions d’habitants posseeixi una taxa de pobresa superior al 40 %.

A banda de les dificultats esmentades, el dissabte 25 d’abril de 2015 un terratrèmol de 7,9 graus a l’escala Richter va sacsejar el Nepal. Considerada la pitjor catàstrofe natural que ha patit aquest país des de 1934, el sisme, que va tenir el seu epicentre a 150 quilòmetres a l’oest de Katmandú, va causar més de 10.000 morts. A la comunitat de Bhimphedi, va afectar greument al voltant del 85% de les edificacions. Afortunadament, la majoria de la població es trobava en aquell moment fora de casa, fet pel qual gairebé no va haver-hi ferits ni morts.

Un 80% de la població de Bhimphedi viu de l’agricultura no remunerada i del petit comerç molt feble. Segons dades oficials, un 16% dels infants no rep escolarització, principalment per viure en petits nuclis aïllats entre les muntanyes, molt lluny dels centres escolars.

Un altre dels greuges derivats de la problemàtica geogràfica i socioeconòmica de la població d’aquest districte, és l’accés dels infants a una educació de qualitat. Els habitants de Bhimphedi tenen una actitud fatalista davant l’adversitat i les precàries condicions amb les que viuen.

Les autoritats locals i el govern central no han engegat cap iniciativa per a la prevenció de desastres ecològics similars, per millorar l’economia de la zona i facilitar l’educació als seus habitants.